Hi ha un carrer a Barcelona que és especial. Està en el districte deLa Salut, en el barri de Gràcia, junt al Parc Güell d’Antoni Gaudí. I no és especial únicament per això. Allí hi ha una placa que diu així: “Ovidi Montllor va viure en aquesta casa des del 1976 fins que va morir”.

El nostre amic Ovidi, l’actor, el cantant, l’escriptor i tantes coses més, va nàixer i viure al carrer Sant Joan de Ribera en la zona del Viaducte i el passat dissabte va fer 70 anys. Quin tio! A eixe dia tan assenyalat li va dedicar el títol d’un disc: “4-02-42”. Ara mateix estic escoltant-lo cantar “Cues d’estels”.

Me’l vaig trobar el dissabte pel Facebook i li vaig desitjar el millor dels aniversaris. M’haguera agradat poder-li donar les felicitats personalment, però continua de vacances. El proper 10 de març farà desset anys que se’n va anar de vacances! Al menjador de casa m’he posat una de les seues litografies fetes per Antoni Miró per a poder vore’l!

Com que segueix de vacances, per a retrobar-me amb ell cada dia recorde la seua obra que, per cert, és amplíssima. Imagine aquell dia de l’any 1961 en el que va debutar en el teatre amb El hombre de la flor en la boca de la companyia alcoiana La Cassola. Dic jo que açò li ajudaria després a participar en 17 sèries de televisió i 45 pel·lícules entre les que destaquen Furtivos (1975), La fuga de Segovia (1981), Héctor (1982), El pico (1983) i Amanece que no es poco (1988). Estic pensant que la setmana passada em vaig retrobar amb ell també mentre veia una d’aquestes pel·lícules.

I com us comentava, ara estic escoltat un dels seus 13 discos editats, als que cal afegir els recopilatoris, reedicions i discos en el seu homenatge. L’amic Ovidi va recitar d’una forma magistral als poetes: Salvador Espriu, Salvat Papasseit, Josep Maria de Sagarra i Vicent Andrés Estellés són alguns d’ells. I entre els seus discos és troben Crònica un temps (1973), A Alcoi (1974), A l’Olympia (1975), De manars i garrotades (1979) i Coral romput (1979). Ens va dedicar cançons com “El meu poble Alcoi” i una que estava dins del disc “A Alcoi” que es titula “Les meues vacances”, on ens parla de les seues vacances. Ovidi, també una cançó sobre les teues vacances! “Porteu-me a Alcoi que és el meu poble. I allà on comença el Barranc del Cint prop d’un romer deixeu-me ja”, ens cantava.

I ja que estic amb la seua obra, m’agradaria recordar també la seua faceta d’escriptor, on destaquen els llibres Poemes i cançons (1978) i Poemes i dibuixos (1985), així com una sèrie de publicacions que giren entorn a la seua figura: Ovidi Montllor (Cerdán, 1980), L’Ovidi (Cadenes, 2002) i 62 poemes per a l’Ovidi (VVAA, 2009) són alguns exemples.

Núria Cadenes recorda en el seu llibre que actuava amb naturalitat i que despertava admiració. Ens diu que impressionava. Crec que les impressions que despertava a tots abans d’anar-se’n de vacances tenen alguna cosa a vore amb allò de posar-li el seu nom a una sala del Teatre Lliure de Barcelona, a un carrer de València i a una plaça de Badalona. I també tindrà relació amb les nombroses distincions que va rebre i entre les que destaquen l’Alta Distinció dela Generalitat Valenciana(1994) ila Medallad’Or Alcoi (1994). Com que hui tampoc me l’he trobat pel carrer, he tingut que posar-me aquell homenatge que li van fer a l’antic teatre Calderon els seus amics. Si, aquell en el que amb aquella veueta ens deia allò “d’esta nit m’heu fet tocar el cel. I no és ninguna broma”.

Artículos relacionados:

1. Ovidi Albert Espí y David Miró consiguen oro en el campeonato provincial juvenil
2. Oberta la inscripció de termalisme per als majors
3. Los chavales corren en Valencia

L'exposició serà itinerant

El segon dels actes de l’homenatge a Josep Albert Mestre ha segut l’Exposició de pintura i escultura “Homenatge a Mestre”, a la sala d’exposicions de la EPSA.

Enrique Masiá, director del Campus d’Alcoi de la UPV, Anna Serrano, regidora de Cultura, Rafa Calbo, Vicent Martí i Joel García com a artistes i amics de Mestre, han segut els encarregats de presentar l’acte, al que també ha assistit la dona i la filla del homenatjat.

El toc emotiu ha vingut de la mà de Joel García que ha dedicat unes paraules a Mestre ” diuen que ningú mor mentre el seu record perviu, que mentre algú et recorde, t’enyore i t’estime romans viu en el cor i la memòria dels qui compartiren amb tu el camí serpentejant de la vida”.

L’exposició consisteix en la mescla de pintura i escultura de diferents artistes que han volgut aportar el seu granet d’arena. Veiem obres de Manolo Antolí, Brotons Ferri, Rafa Calbo, Juan Manuel Calvo, Ximo Canet, Xavi Carbonell,Eduard Corbí, Antonio Fernández, Lucía Francés, Luisa Fuster, Eduard Galbis, Marius Gomar, Moisés Gil, Manolo Granado, Mónica Jover, Enric M.Piera, Sento Masià, Antoni Miró, Sari Miró, Xavier Mollà, Ángeles Moya, Jordi Navarro, Luís Sanus, Paco Sempere i Josep Sou. Diferents estils s’uneixen per a honrar el record de Josep Albert Mestre.

L’exposició serà itinerant i la podran vore a Ibi, Muro, Alacant, Elx i València.

El pròxim acte d’homenatge a Mestre tindrà lloc el proper divendres dia7 ales 22.30h. en el Teatre Principal, on es presentarà el documental “Recordant a Mestre”.

Veiem la presentació de l’exposició al següent vídeo.

Les fotos.

Ha sigut inaugurada l’exposició d’Antoni Miró, “Antonio Gades, viento del pueblo”, a la seu de l’Associació de Veïns de la Zona Nord.

Aquesta exposició, que ve directa des de Rússia és una mescla de la pintura d’Antoni Miro, la dansa d’Antonio Gades i la literatura de Miguel Hernández.

A l’acte d’inauguració han assistit Antoni Miró, Carles Cortés, membre del secretariat de Cultura de la Universitat d’Alacant i l’Alcalde d’Alcoi, Toni Francés, a més d’altres membres del Govern Municipal i la cultura.

Veiem l’acte al següent vídeo.

Antoni Miró davant alguna de les obres de l'exposició / *

El dijous 22 de setembre, a les 20 h., s’inaugura en la seu de l’Associació de Veïns de la Zona Nord la mostra “Antonio Gades, viento del pueblo”, d’Antoni Miró.

L’exposició consta d’una sèrie d’imatges del rostre de Gades, procedents de diversos esborranys presos per Miró ja al Mas del Sopalmo. Són un seguit d’obres gràfiques elaborades a partir de fotografies de l’artista amic de Miró amb el fons del poema de Miguel Hernández “Vientos del pueblo me llevan”, que vers a vers li dona títol a les imatges.

Aquesta exposició ha estat l’activitat inicial del “Any Gades”, iniciativa duta a terme per la Fundació Antonio Gades, al capdavant de la qual està la vídua, Eugenia Eiriz, i les seues filles per a conmemorar el 75è aniversari del naixement de Gades. És un homenatge d’Antoni Miró al seu amic, amb el que va mantindre una intensa col·laboració en els anys de Miró a Altea.

* Foto llibre “Antonio Gades, viento del pueblo”, de Carles Cortés.

Los caracoles invaden Alzamora.

El Centro Comercial Alzamora acoge una nueva exposición. Se trata de la “Carakollection”, una propuesta artística aporta 32 caracoles de fibra de vidrio que miden casi dos metros.

Estos caracoles han sido decorados por artístas consagrados locales como Antoni Miró, Manolo Antolí, Benigno Andreu, Solbes Arjona, Germán Aracil o Moisés Gil y también por colectivos como alumnos de la Escuela Municipal de Bellas Artes de Alcoi o del Centro de Educación Especial de Gormaget.

Esta iniciativa está inspirada en la Cow Parade de Chicago que tuvo lugar en 1999. En lugar de  vacas son caracoles.

La  exposición estará en las diferentes plantas del Centro Comercial  hasta  el 24 de Julio.

La crisi també ha arribat a Alcoi. Mentre s’ensorra l’economia de les nostres comarques, l’atur i la pobresa creixen com no s’havia conegut des de feia vint-i-cinc anys almenys. I, davant això, el govern del PP no sols no actua per corregir la situació sinó que, al contrari, ha afegit l’Ajuntament al corrent general i ha aconseguit empitjorar-la a canvi d’una tímida i fugaç prosperitat. Patim un urbanisme orientat al foment de l’especulació a costa de les decisions públiques, una tendència a la privatització dels serveis públics que els ha encarit i els ha deteriorat, i una política de baixa qualitat democràtica que ha manipulat o ha impedit la participació ciutadana. Tot això agreujat per una renúncia suïcida a consensuar i dissenyar una estratègia econòmica per a Alcoi, que des d’EU-l’Entesa hem denunciat dins l’extenuació.

Així, ens trobem amb què no hi ha cap projecte de ciutat mínimament definit. Som incapaços de dotar-nos d’una estratègia consensuada de futur en termes d’ordenació territorial o gestió conjunta de serveis i recursos amb els pobles de la comarca. Persisteixen, a més, greus problemes que reclamen solucions urgents: reindustrialització, consolidació i eixamplament de la xarxa de transport ferroviari, mancomunació de serveis, redefinició de l’agricultura i la indústria en el model econòmic comarcal, ordenació sostenible del territori que preserve els recursos i els seus valors paisatgístics i ambientals, i un llarg etcètera.

A aquests problemes “vells” se n’han sumat altres directament derivats de la gestió de la dreta. A la nostra ciutat també ha arribat la febre de la rajola i, amb ella, tot un seguit de nous problemes. El més greu d’ells és una reestructuració urbanística afavoridora de l’especulació i tècnicament deficient. A més de rematar la destrucció del centre històric, ha posat els fonaments per a desenvolupar un model insostenible de ciutat dispersa. Amb això s’encareixen l’habitatge i els serveis, es malbaraten sòl i recursos, i s’atempta contra el paisatge i la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania. El PP de Peralta i Sedano ha primat alguns interessos individuals per damunt dels col•lectius i ha gestionat de manera nefasta (fins i tot des del punt de vista legal) menyspreant el medi, el paisatge i el patrimoni. El nombre de projectes desmesurats, quimèrics o mal planificats i pitjor executats (La Canal, Hotel de la Font Roja, Rosaleda, Serelles, Estambrera…) creix sense mesura.

No podem continuar així si volem tindre futur com a poble. No podem contemplar impàvids les dificultats que pateixen els treballadors i les treballadores d’Alcoi, els autònoms, els nostres veïns i veïnes. No podem admetre un Ajuntament que no considera l’atenció social com a prioritat, i més encara en època de crisi. Que renuncia a la gestió pública i la deixa en mans privades. Que ha confós la rehabilitació de teatres amb la política cultural i ha ofegat la vitalitat cultural d’un poble. Que menysprea la seua llengua pròpia i la relega a un paper subaltern. Que no es planteja l’atenció específica als nouvinguts per facilitar la seua plena integració. Que tracta als més joves com si sols foren grafiteros i als majors com si la vida fóra un carnaval.

Posem-hi punt i final. La ciutadania ha de recuperar el protagonisme i la il•lusió, ha de prendre la paraula i assumir la capacitat de decidir. EUPV i l’Entesa criden als homes i les dones d’esquerres d’Alcoi a la participació activa en la construcció d’un nou Alcoi. Un en que les persones siguen la prioritat: el seu treball, la seua salut, la seua formació, el seu benestar, la seua progressió cultural. Que defense els valors de la justícia, la igualtat i el respecte pel seu medi, la seua cultura i el seu patrimoni. Una ciutat en que les persones siguen, a través de les seues idees i el seu treball, les protagonistes en la definició del seu futur.
Alcoi, 4 de març de 2010

Francesc Agulló, Portaveu d’EU-l’Entesa

Noticia publicada el 27 de gener Convocatòria Ciutadana

La Convocatòria pretén captar persones i idees per a la refundació.

EU-L’Entesa va celebrar la convocatòria ciutadana, una iniciativa que s’emmarca dins de la “Refundació del Partit”. Segons va explicar el diputat en les corts Lluís Torró, l’esquerra periòdicament va de crisi en crisi, de vegades traint el seu propi esperit. De l’última crisi va sorgir Esquerra Unida, en l’actualitat se n’han adonat que és necessari replantejar-se la situació. Detalla Torró que han de posar de nou en peu este projecte basant-se en dos aspectes, el primer d’ells és en funció de les les seues aspiracions, és a dir gent que encara que pense de forma distinta tinga les mateixes aspiracions o ideals. El segon aspecte és “el concrete” és a dir la necessitat que les idees que es tenen es transformen en “coses concretes.

EU-L’Entesa ha realitzat un manifest en què exposa estes idees, per a captar l’atenció de la gent i provocar la seua participació tant en el programa com en les pròpies llistes. Diverses entitats i personalitats s’han adherit, i van exposar les seues idees en l’acte organitzat en el Centre Cultural Mario Silvestre.

Sandra Obiol, en represtació del Centre Ovidi Montllor i d’Acció Cultural del País Valencià, va incidir en el moment d’apatia en què viu la societat actual, i va fer un crida a la mobilització per a evitar-la.

Alex Agulló representant d’Intersindical Valenciana, va dir que el Partit Popular ha anat any a any eliminant subvencions a este col•lectiu a pesar de ser el que més representació té, i que EU va realitzar una proposta en les Corts per a tractar este tema, una cosa que va ser rebutjat. Agulló va mostrar el seu suport a totes les iniciatives d’este tipus.

No va estar present el pintor Antoni Miró, el qual segons va dir Josep Fuster, secretari local d’EU, no estava present “perquè va jurar que no tornaria a xafar el Centre Cultural mentres no canviara el govern municipal”. L’artista s’ha adherit a la iniciativa de la mateixa manera que Manuela Pascual en representació de CC.OO., que estava en una reunió de treball i no va poder arribar a l’acte. Els Amics de Joan Valls també formen part d’este manifest.