Incloem ací el vídeo resum i el de la coferència sencera.

Enrique Rico i Jordi Pujol, en l'inici de l'acte

La conferència organitzada per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga i la Cambra de Comerç i Indústria, més enllà del tema previst sobre L’eix mediterrani en el context espanyol, s’ha centrat en els problemes estructurals de l’economia espanyola.

L’expectació cap a aquest acte convocat pel Centre Cultural Ovidi Montllor ha omplit tot el saló d’actes de la Cambra de Comerç, amb vàries desenes de persones plantades i altres acomodades en la part alta a mode d’amfiteatre.

Alcoi

Les primeres paraules de Jordi Pujol després de les presentacions d’Enrique Rico, i d’Eliseu Climent han estat dedicades a la seua relació amb la comarca, amb un clar reconeixement a l’esforç que suposa haver treballat en condicions difícils. Aquesta mirada al passat li ha servit a Pujol per a analitzar l’evolució econòmica de l’Estat i les contínues amenaces al teixit productiu, especialment en moments, com el que ha impulsat l’actual crisi, en els que les economies financeres i de consum s’han establert, sense preocuparse “de preparar el futur”.

El sentit cómú aplicat a l’economia

Inversió, exportació i estalvi front a consum excessiu ha estat la recepta que assegura Pujol haver defensat fins i tot en temps de Solchaga, el “pelotazo” i Mario Conde. Al llarg de la seua conferència, Pujol ha anat relatant encontres, exemples i opinions de les polítiques econòmiques establertes a Espanya des de el 1959 fins la dimissió de Solbes.

Per sobre de tot, Pujol ha defensat la indústria, la productivitat. “No té sentit que arribi un moment que Espanya construeix més pisos que França, Alemanya i Gran Bretanya juntes. I això havia d’acabar malament”. Pujol, però, veu una part positiva de la situació passada, com són la baixada del deute, el major consum, l’increment del PIB i la millora de l’estat del benestar, encara que l’expresident de la Generalitat de Catalunya ha opinat que s’ha produït “falles grans”, com l’excés en la construcció d’infraestructures, l’exageració en el consum, una construcció desmesurada i una immigració mal planificada que compta amb el problema de que “un país que basa el desenvolupament econòmic en gent poc formada no és competitiu”.

La situació actual i el govern central

Pujol ha parlat també del president del govern espanyol. Ha dit que la primera condició política és “que siguis serio”, en referència als canvis de criteri dels últims dies de Rodríguez Zapatero, amb el que s’ha mostrat d’acord en la mesura del retràs en la construcció d’infraestructures, recordant mig en broma la mala situació de les comunicacions d’Alcoi “d’això parlen en Washington”. També s’ha referit Jordi Pujol a l’IVA. Ha opinat que si es fa per ingressar més impost i disminuir el dèficit, però dificulta el comerç, és probable que les coses al final es queden igual, el que demostra, segons el polític català, que hi ha “molta confusió de tots”.

Per sobre de tot, la màxima preocupació de l’expresident és la destrucció del teixit productiu “que no tanquen les fàbriques”. Aquesta frase, repetida en diverses ocasions ha estat rematada amb un “es que no tornen”.

El nostre futur

Quasi al final, després de què la seua dona, Marta Ferrusola, l’avisara de l’hora des de la primera fila, ha animat els assistents recordant que “som exportadors, gràcies a la indústria” i que aquesta ha de ser la ferramenta fonamental per a eixir de la crisi, en un moviment d’anada i tornada amb l’economia asiàtica com a col·laboradora. Pujol ha proposat, en referència al tema teòric del encontre, que la façana mediterrània ha de convertir-se en àrea receptora de les mercaderies que arriben des de l’Àsia i que es necessita comunicació directa amb ports, carreteres i trens.

Una vegada finalitzada la conferència, sessió de fotos amb bona part dels assistents i sopar amb empresaris.

Veiem unes fotos, un vídeo amb un resum de la conferència i un vídeo i un altre amb la intervenció íntegra.

Les fotos.

El vídeo que resumeix la  conferència.

La conferència íntegra.