La Dependent ha tornat a presentar amb èxit la seua producció El Somriure de Marleen O`Hara.

Aplaudiment final

Només els grans autors són capaços de mostrar la síntesi de la vida i qüestionar els costums més arrelats amb la innocent apariència de l’humor. Això es, precisament el que ha fet Pasqual Alapont amb aquesta obra. El Somriure de Marleen O`Hara ens posa davant de nas a cinc estereotips que construeixen unes situacions tan comuns que en tot moment l’espectador pensa que acompanya als actors en l’escenari.

Un major, brodat per Joan Gadea, amb problemes de memòria obsessionat amb les pastilles i els cirurgians que el van operar de genoll esquerre o dret. Abel Zamora ens fa creure a un cuiner d’avantguarda per al que el és més important és el show de la innovació. Una perruquera entre mística i allocada, que interpreta Amparo Oltra convertint en real l’extrem. Un home desorientat, que signa Pep Sellés, amb més que pardals en el cap que no sap si vol anar o tornar, amar o odiar. I ella. Una dona amb èxit en la vida, que Pepa Miralles condueix per les preocupacions més superficials, en contraposició a la seua parella.

I cada un, preocupat només per les seues coses, sense escoltar, sense voler saber. En una conversa es pot sentir preguntar per les pastilles, contestar sobre la millor dieta per a conservar la línia, intervindre amb una teoria sobre la truita, respondre que la filosofia oriental és el camí per a l’autorealització i finalitzar amb una cita com “els cactus no es pregunten sobre el sentit de la vida”.

El text que es gaudeix en el Teatre Principal és ràpid, autènticament teatral. La interpretació, complicadíssima. Un ritme de conversa vertiginós que ha impulsat la directora, Gemma Miralles, fa que cada personatge diga la seua, sense diàleg entre ells, però sense callar.

Ara, la gira. La Dependent te cites programades per tota la Comunitat Valenciana. El Somriure de Marleen O’Hara continuarà fent riure i pensar.